Balls i Danses |
Vaig descobrir aquest tipus de ball a la Universitat Catalana d'Estiu a l'any 1975 i, a partir de llavors vaig continuar amb la Mariona Cortès (e.p.r.) uns quants anys. Ben aviat vaig començar a fer cursos, també, amb altres professors estrangers i posteriorment vaig començar a anar a l'estranger cercant noves danses i fonts més originals. He fet infinitat de cursos, desde monogràfics de cap de setmana a intensius de quinze dies seguits. Els països que he tocat van desde Itàlia a Suècia i Israel, desde Amèrica (poca cosa) fins a l'Europa de l'Est (Bulgària, Grècia, Sèrbia, ...) Vaig formar part del grup El Ventall en la seva versió original, que va canalitzar les primeres ballades a la Plaça del Rei dels primers dissabtes de mes, portant-les durant molts anys a la Plaça sant Felip Neri i a la Pl. Bonet i Muixí (abans Màlaga). També vaig ser al grup Tabal des de la seva fundació. Amb els dos grups vam animar ballades amb danses col.lectives per bona part de la nostra geografia.
Una vegada que la Mariona Cortès i el Vicenç Torremadé van muntar la primera escola, vaig començar a aprendre Balls dels anomenats de Saló o d'Envelat. També anava sovint a ballar per les festes i festetes, adquirint molta pràctica i experiència. S'aprèn molt de manera autodidacta, fixant-se com ho fan els altres, sobretot si saps triar aquests "altres". L'escola va anant derivant cap el ball-competició, homologant-se poc a poc amb la resta de països d'Europa i altres de la resta del Món. Al principi també vaig seguir aquella línia, però poc a poc vaig anar apartant-me'n per dedicar-me a un estil més natural i popular, en que la fita no és l'exhibició sinó passar-s'ho bé, i la única competència és la que tens amb tu mateix en l'ànim de superar-te. També he fet altres cursos a l'escola BAILONGU, al Centre Cívic LA SEDETA i, esporàdicament, en classe particulars.
Cap a l'any 1972 vaig aprendre a ballar sardanes al meu barri i ben aviat vaig començar a correr totes les ballades i aplecs que podia. Hi va ajudar molt el fet que hi conegués un grupet de noies molt simpàtiques que, "pobretes", ballaven soles... ;-) Durant molts anys vaig freqüentar aquest ambient, empapant-me d'estils diferents i de figures que posteriorment en van dir punts lliures. Em van proposar diverses vegades de formar part d'una colla de concurs però sempre m'hi vaig negar ja que no compartia la filosofia de la competició. No podia entendre la cara de sofriment que feient, els balladors i balladores quant entrenaven (perdó, assajaven) i el mal ambient que hi havia en les colles que jo coneixia. M'encuriosia l'estil de la gent gran de la Catalunya Vella, tant diferent del que jo practicava en aquell moment. Posteriorment el vaig relacionar amb l'estil de la sardana curta (sardana antiga).
Vaig tenir l'oportunitat de fer diversos cursos de jotes amb mestres de Mallorca (en Mateu de Pollença, na Joana de Sant Llorenç i d'altres) i del País Valencià (la Pilar Iturralde, en Josep Vidal i d'altres) i també amb algun d'Aragó i de la Catalunya Nova. També viatjant a aquests llocs per participar en les festes populars, ballar amb la gent dels pobles i veure com ballen és una altra manera d'adquirir formació.
|
Si voleu organitzar
algun curs dels indicats no dubteu de posar-vos en contacte amb mi per
parlar de les possibilitats, d'horaris, preus, etc.
|
Si voleu organitzar algún curs dels que venen a continuació poseu-vos en contacte amb mi per veure les possiblilitats i condicions.
Punts bàsics i variants (ara anomenats punts lliures); estil tradicional i d'aplec; l'aire i el salt; de la sardana antiga (curta) a la llarga (actual); comptar-i-repartir. Es pot completar amb una sortida conjunta a alguna ballada. El mètode d'ensenyament és propi i creat a partir de 30 anys d'experiència en el camp de la sardana i de la dansa popular en general, per obtenir una màxima eficiència i que alhora l'aprenentatge sigui agradable i divertit.
Ball d'origen aragonès que es va difondre per quasi totes les terres d'influència hispana. En cada lloc que és ballat agafa un estil i característiques pròpies. Ballat també al nostre país, també amb estils pròpis segons la regió. El sistema usat per l'ensenyament és particular creat per arribar a una millor i més ràpida comprensió dels passos i l'estil.
En el curs preten que la gent els aprengui pel gust de ballar-los, sense buscar l'espectacle o exhibició. L'enfoc és diferent que el dels grups folkòrics o esbarts.
|